El Congres

La Constitucio espanyola establix en l’articul 68.1 que el Congres dels Diputats deu d’estar compost per un minim de 300 i un maxim de 400 diputats/des. El numero actual es de 350 diputats/des per determinacio de la Llei Organica de Regim Electoral General, aprovada en 1985.
La Constitución establix que els diputats/ds son elegits per sufragi universal, lliure, igual, direct i secret. ​ Les eleccions a Corts Generals es celebren cada quatre anys, o abans en cas d’ eleccions anticipades.​ Els membres del Congres dels Diputatas s’ eligixen mediant representacio proporcional en llistes tancades en cada circunscripcio electoral.
Existixen 52 circunscripcions electorals plurinominals per al Congres dels Diputatatss, que es corresponen en cada una de les cinquanta provincies espanyoles, ademes de les ciutats autonomes de Ceuta i Melilla.​ Segons la llei electoral espanyola cada provincia te garantisat un minim de partida de dos escons. Las ciutats autonomes de Ceuta i Melilla tenen un cada un de ells. D’esta forma, queden ya asignanats 102 escons. Els atres 248 diputats es asignen de forma proporcional a la poblacio de dret. Este repartiment es diferent en cada eleccio i es concreta en el reial decret de convocatoria de les eleccions.​ 
En les eleccions generals, s’asignen els escons a les llistes electorals en cada circunscripcio. Per a eixe repart se usa el sistema D’Hondt en cada circunscripcio per separat. Dit sistema garantisa que cap candidat electe haja obtingut manco vots que un candidat no elect en eixa circunscripcio. Ademes, existix un umbral electoral del 3 %, es dir, un partit necesita obtindre a lo manco el 3 % de los vots valits emesos en la circunscripcio per a optar al repartiment dels escons.​ Este ultim punt sols te aplicacio real en provincies que tinguen asignats a lo manco 24 diputats/des, condicio que actualment sols cumplixen Madrid i Barcelona. En tot el periode democratic esta clausula de exclusio sols s’ha aplicat una volta, en 1993 en el partit Centro Democrático y Social, que habia obtingut un 2,99 % dels vots emesos en la provincia de Madrid i al que le habria correspos un diputat/ada si no haguera existit l’umbral electoral.
En març de 2011 se va reformar la Llei Organica del Regim Electoral General, de tal manera que els partits sense representacio en el Congres i Senat deurien replegar firmes de electors que avalen les seues candidatures per a poder presentar-se a les elecciones generales (Congres i Senat), a banda dels requisits generals. Ese necesiten el 0,1 % de firmes del cens electoral de cada circunscripcio. Cada ciutadà sols pot firmar per a una candidatura. La Junta Electoral determinarà els detalls de la recogida de firmes.
Baix este sistema de reparttiment d’escons, les provincies poc poblades estan sobrerrepresentades perque se lis asignen mes escons que els que rebrien si els escons es repartiren estrictament en proporcio a la poblacio de cada provincia. Del mateix modo, les provincias molt mes pobladas, si estan infrarrepresentades.
El sistema tambe tendix a afavorir als partits politics grans.​ A pesar de l’us d’un sistema de representacio proporcional, que en general facilita l’aparicio de moltisims menuts partis en vegà de posc grans partits, el sistema d’eleccio del Congres dels Diputatas/des afavorix en la practica la creacio d’un sistema bipartidista.

Los comentarios están cerrados.